una Facultat per al segle XXI

Tal vegada podríem plantejar-nos  com serà l'alumnat de dins de vint-i-cinc o trenta anys , com seran les coses relacionades amb l'aprenentatge.  El ritme vertiginós dels canvis i el procés de penetració de les TIC en els espais relacionats amb la informació, amb el saber i amb l'aprenentatge ens fan pensar que ens trobem davant un repte tan ineludible com transcendent.

Com serà en aqueixos moments, allà per l'any 2050, l'accés a la informació? Com hauran evolucionat els hipertextos? Com podrem treballar la informació més recent, més inmediata relacionada, per exemple, amb el canvi climàtic, amb els sabers astronòmics, amb el pensament? Com podrem accedir a la contemplació de l'art en el Prat de Madrid, sense eixir del nostre entorn quotidià, o visitar, per exemple, La Capella Sixtina sense  acudir al Vaticà? Aprendrem de la mateixa manera que estem aprenent en aquests moments? Es llegirà de la mateixa forma? 

Fer  del jove alumnat usuari responsable i eficaç de les  TIC és una mica més ambiciós i més complex que un mer procés d'alfabetització tecnològica. Ja no es llegirà igual i no s'aprendrà el mateix ni de la mateixa manera; l'accés immediat i discret a la informació que l'individu necessite espentarà els aprenentatges netament cap al desenvolupament de les capacitats de l'actuació eficaç com a lector de textos no lineals, de la manipulació eficaç de nous instruments tecnològics al servei d'una societat diferent.
Els i les  mestres que hui estem formant són el professorat  que tindrà la responsabilitat de formar els xiquets i xiquetes que dins de vint-i-cinc o de trenta anys seran els adults que donen respostes eficaces a la societat de l'últim terç del segle XXI. El nostre alumnat de hui i de demà, será l’ensenyant d'aqueix futur tan apassionant com complex que no podem dibuixar.
 

Aqueix és el repte que planteja la nova Facultat d'Educació: la formació ara dels formadors del segle XXI. I aqueix és el nostre horitzó: analitzar els elements que conflueixen en els processos formatius per a garantir la més adequada formació dels professionals de l'educació de dins de trenta o quaranta anys.


Tres elements considerem fonamentals per a plantejar amb perspectiva tal qüestió:
a) Vertebrar la Facultat d'Educació en l'entramat institucional de la Universitat de manera que puga projectar el seu esforç cap als escenaris educatius més implicats amb el progrés i la innovació i per a ser capaç de projectar cap a fora les seues opcions i consecucions.

b) Planificar un camí d'investigació educativa d'acord amb l'horitzó irrenunciable de renovació, innovació i progrés, en l'avantguarda dels corrents de renovació didàctica de l'entorn en el qual ens movem.


c) Garantir un esforç d'avaluació constant dels rendiments de les titulacions que s'ofereixen i dels seus plans d'estudis per a aconseguir els nivells d'optimització i excel·lència que la societat educativa del present i del futur exigeixen.

 

Per a atendre a aquests tres grans motors de dinamicitat de la nostra Facultat, i per a donar una resposta raonable al repte de futur que la societat ens demanda, resulta imprescindible comptar amb un equip fort, qualificat, coherent, activ i capaç d'assumir la responsabilitat de formar hui al professorat de demà que educarà els membres de la societat dels finals del segle XXI.

Una Facultad para el Siglo XXI

Tal vez pudiéramos plantearnos cómo será el alumnado de dentro de veinticinco o treinta años; cómo serán las aulas, cómo serán las cosas relacionadas con el aprendizaje. El ritmo vertiginoso de los cambios y el proceso de penetración de las TIC en los espacios relacionados con la información, con el saber y con el aprendizaje nos hacen pensar que nos encontramos ante un reto tan ineludible como trascendente.

¿Cómo será en esos momentos, allá por el año 2050, el acceso a la información? ¿Cómo habrán evolucionado los hipertextos? ¿Cómo podremos trabajar la información más reciente, más inmediata relacionada, por ejemplo, con  el cambio climático, con los saberes astronómicos, con el pensamiento? ¿Cómo podremos acceder a la contemplación del arte en el Prado de Madrid,  sin salir de nuestro entorno cotidiano, o visitar, por ejemplo, La Capilla Sixtina sin acudir al Vaticano? ¿Aprenderemos de la mismamanera que estamos aprendiendo en estos momentos? ¿Se leerá de la misma forma?

Hacer del alumnado un usuario responsable y eficaz de las TIC es algo más ambicioso y más complejo que un mero proceso de alfabetización tecnológica. Ya no se leerá igual y no se aprenderá lo mismo ni de la misma manera; el acceso inmediato y discreto a la información que la persona necesite empujará los aprendizajes netamente  hacia el desarrollo de las capacidades de la actuación eficaz como lector de textos no lineales, de la manipulación eficaz de nuevos instrumentos tecnológicos al servicio de una sociedad diferente.

Los maestros  y las maestras que hoy estamos formando son  el profesorado que tendrá la responsabilidad de formar a los niños y niñas que dentro de veinticinco, de treinta años  tengan seis, diez  o doce años, y que serán los adultos que den respuestas eficaces a la sociedad del último tercio del siglo XXI. Nuestros alumnos y nuestras alumnas de hoy y de mañana, será el profesorado de ese futuro tan apasionante como  complejo que apenas podemos dibujar.

Ese es el reto que plantea  la  nueva Facultad de Educación: la formación hoy de formadores  del siglo XXI. Y ese es nuestro horizonte: analizar los elementos que confluyen en los procesos formativos para garantizar la más adecuada formación de los y las profesionales de la educación de dentro de treinta o cuarenta años.

Tres elementos consideramos fundamentales para plantear con perspectiva tal cuestión:

a) Vertebrar la Facultad de Educación en el entramado institucional de la Universidad,  de manera que pueda proyectar su esfuerzo hacia los escenarios educativos más implicados con el progreso y la innovación y para ser capaz de dar cuenta hacia fuera de sus opciones y logros.

b) Planificar un camino de investigación educativa acorde con el horizonte irrenunciable de  renovación, innovación y progreso, en la vanguardia de las corrientes de renovación didáctica del entorno en el que nos movemos.

c) Garantizar un esfuerzo de evaluación constante  de los rendimientos de las titulaciones que se ofertan y de  sus planes de estudios para conseguir  los niveles de optimización y excelencia que la sociedad educativa del presente y del futuro exigen.

Para atender a estos tres grandes motores de dinamicidad de nuestra Facultad, y para dar una respuesta razonable al reto de futuro que la sociedad nos demanda,  resulta imprescindible contar con un equipo fuerte, cualificado, coherente, proactivo y capaz de asumir la responsabilidad de formar hoy a los profesores y a las profesoras de mañana que formarán a los miembros de la sociedad de los finales del siglo XXI.