LA VICTÒRIA DE PIRRO

Vèncer en una contesa sol ser important. La victòria significa haver arribat a la meta prevista, obtenir l'èxit. Però encara que en general l'esforç que ha de fer-se per a aconseguir aqueixa victòria és proporcional als beneficis del triomf, hi ha ocasions en les quals és tan gran o de repercussió tan forta l'esforç invertit per el vencedor en la victòria, i tan escassos els beneficis obtinguts, que es diu que s'obté una VICTÒRIA PIRRICA.

Quan en una contesa electoral es fa un esforç per donar forma a unes idees, a una voluntat d'acció definida i clara en el que es denomina programa electoral, s'aspira legítimament a obtenir el respatler suficient dels votants, per a poder fer realitat aqueix pla d'actuació. Una campanya electoral hauria de fonamentar-se en la explicació detinguda i clarificadora, davant els diferents col·lectius implicats en el procés d'elecció, d'aqueixos escrits programàtics en els quals els candidats assenten el seu projecte d'actuació en el futur.

 Però en ocasions l'esforç major se centra en el còmput quasi compulsiu dels vots reunits, dels suports assegurats, de les voluntats vençudes. En tals circumstàncies ens podríem preguntar on s'estableix el límit del raonable, del proporcionat i discret. I és també en aquesta situació en la qual cap la reflexió amb que iniciava aquest post. Vèncer és important, és veritat, però cabria preguntar-se si el vèncer a qualsevol preu legitima i serveix sempre al vencedor. Les hipoteques tancades pignoren la llibertat d'acció i condicionen la pròpia actuació del que fa el préstec. Una victòria pírrica arruïna i condiciona al vencedor per l'alt preu abonat en l'esforç de la contesa.

La Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant està abocada a un futur immediat molt complex, difícil, prenyat de qüestions que caldrà resoldre; per a això serà imprescindible una gestió ferma, però oberta, generosa, transparent, per a la qual resulta fonamental una capacitat d'anàlisi de la realitat a mitjà termini, i de llibertat i independència interna per a la negociació i la defensa dels interessos legítims de la Facultat i de qui la constitueixen i donen sentit: ALUMNAT, PAS i PDI. Però per a aconseguir la necessària eficàcia en aquesta complexa gestió es necessita estar lliure d'hipoteques, de peremptoris acords, de vots condicionats. Per això des d'aquest blog desitge sol·licitar a tots els claustrals, a tots els companys i companyes en el vot de les quals s'ha projectat la voluntat de col·lectius molt amplis, al costat de la reflexió i a la responsabilitat, la generosa i valenta obertura de mires que garantisca que el seu vot respon a la consideració real de les necessitats de la Facultat i no d'altre tipus d'interessos més o menys legítims però que pogueren hipotecar l'actuació del triat.

LA VICTORIA DE PIRRO

Vencer en una contienda suele ser importante. La victoria significa haber llegado a la meta prevista, obtener el éxito. Pero  aunque en general el esfuerzo que debe hacerse  para conseguir esa victoria es proporcional a los beneficios del triunfo, hay ocasiones en las que es tan grande o de repercusión tan fuerte el esfuerzo invertido por en el vencedor en la victoria, y tan escasos los beneficios obtenidos, que se dice que se obtiene una VICTORIA PÍRRCA.

Cuando en una contienda electoral se hace un esfuerzo por dar forma a unas ideas, a una voluntad  de acción definida y clara en lo que se denomina programa  electoral, se aspira legítimamente a obtener el respaldo suficiente de los votantes, para poder hacer realidad ese plan de actuación. Una campaña electoral debería fundamentarse en la explanación detenida y clarificadora, ante los diferentes colectivos implicados en el proceso de elección,  de esos escritos programáticos en los que los candidatos asientan su proyecto de actuación en el futuro.

Pero en ocasiones el esfuerzo mayor se centra en el cómputo casi compulsivo de los votos allegados, de los apoyos asegurados, de las voluntades vencidas. En tales circunstancias nos podríamos preguntar dónde se establece el límite de lo razonable, de lo proporcionado y discreto. Y es también en esta situación en la que cabe la reflexión con que iniciaba este post. Vencer es importante, es verdad, pero cabría preguntarse si el vencer a cualquier precio legitima y sirve siempre al vencedor. Las hipotecas cerradas pignoran la libertad de acción y condicionan la propia actuación  del prestatario. Una victoria pírrica arruina y condiciona al vencedor por el alto precio abonado en el esfuerzo de la contienda.

La Facultad de Educación de la Universidad de Alicante está abocada a un futuro inmediato muy complejo, difícil, preñado de cuestiones que habrá que resolver; para ello será imprescindible una gestión firme, pero abierta, generosa, transparente, para la que resulta fundamental una capacidad de análisis de la realidad a medio plazo, y de libertad e independencia interna para la negociación y la defensa de los intereses legítimos de la Facultad y de quienes la constituyen y dan sentido: ALUMNADO, PAS y PDI. Pero para conseguir la necesaria eficacia en esta compleja gestión se necesita estar libre de hipotecas, de perentorios acuerdos, de votos condicionados. Por eso desde este blog deseo solicitar a todos los claustrales, a todos los compañeros y compañeras en cuyo voto se ha proyectado la voluntad de colectivos muy amplios, junto a la reflexión y a la responsabilidad, la generosa y valiente apertura de miras que garantice que su voto responde a la consideración real de las necesidades  de la Facultad y no de otro tipo de intereses más o menos legítimos pero que pudieran hipotecar la actuación del elegido.